Arxius de Jutges - Pàgina 6 de 9

12 d'abril de 202116 d'abril de 2021

ELIA CANALES PUJA AL MÉS ALT DEL PODI DEL GRAN PREMI D’EUROPA ANTALYA

Amb un desempat espectacular, Elia Canales es proclama Campiona d’arc recorbat femení en el segon Gran Premi d’Europa 2021 celebrat a Antalya.

L’arquera tarragonina derrotava a la francesa Lisa Barbelin amb un 6:5 de desempat, en una disputada final per l’or marcada per un fort vent que desafiava tota precisió de tir i tota calma imprescindible en un moment així. Però un darrer tir de 10 vers el 9 de la seva oponent, Elia Canales obtenia una nova victòria internacional a Antalya, pujant al graó més alt del podi del Gran Premi d’Europa.

I es que la ciutat d’Antalya porta sort a l’arquera catalana, que ja al 2019 conjuntament a Miguel Alvariño es coronaven Campions de la Copa del Món 2019 per equips mixtes d’arc recorbat.

Enhorabona Èlia!

Ets imparable!

El segon Gran Premi d’Europa s’ha disputat del 7 al 11 d’abril 2021 a Turquia, i ha comptat amb unes xifres de participació molt més altes que al primer Gran Premi d'Europa de la temporada. Les ganes de tornar a competir i el rigorós calendari internacional 2021 que queda encara per davant, han determinat l’alta participació amb un total de 262 participants entre totes les categories: 112 d'arc recorbat masculí, 90 d’arc recorbat femení, 37 de compost masculí i 23 de compost femení, i un total de 31 països representats.

Els representat de l’equip nacional al Gran Premi d’Antalya han estat:

ARC RECORBAT DONES

Elia Canales, Inés de Velasco, Leyre Fernández i Sandra Cebrián

ARC RECORBAT HOMES

Pablo Acha, Daniel Castro, Ken Sánchez, Yun Sánchez i José Manuel Solera

Referent als propers Jocs Olímpics de Tòquio 2020, encara Espanya ni França han assegurat una plaça femenina. La propera oportunitat per fer-ho serà durant els Campionats d'Europa, en aquesta mateixa seu d'Antalya, a principis de juny.

Us desitgem molta sort!

11 de març de 202111 de març de 2021

UN ANY SENSE ENTRENAR I COMPETIR

nou REPORTATGE AL ZONA UFEC

El passat dimart 9 de març s'emetia pel canal Esport 3 de TV3 un nou reportatge esportiu del Programa Zona UFEC, l'espai que impulsa la Unió de Federacions Esportives de Catalunya per a donar visualitat a l'esport, i on el tir amb arc ha estat el protagonista aquesta setmana.

En aquesta ocasió, el reportatge va poder ser enregistrat a les instal·lacions esportives del Club de Tir amb Arc Caldes de Montbui. I vem poder comptar amb el President de la FCTA, l'Antoni Mesas i el President del club CTACM, en Gabriel Blázquez. I també amb la participació del Jutge Internacional David Catalan i de dues esportistes d'Alt Nivell, la Luz Javier i la Rosa Miñano.

La situació viscuda en el darrer any, les dures restriccions i l'impediment de poder entrenar dia a dia han portat greus conseqüències als esportistes catalans.

Un any sense poder competir i poder entrenar amb normalitat, passa factura. Però els arquers catalans tornen a tensar els seus arcs al #zonaUFEC.

No te'l perdis i escolta el que ens expliquen.

8 de març de 20218 de març de 2021

8 de Març | Dia Internacional de les dones

.woocommerce-product-gallery{ opacity: 1 !important; }" />" title=" <style>" />" title=" <style>" />" title=" <style>" />" title=" <style>" />" title=" <style>" />" title=" <style>" />" title=" <style>" />" title=" <style>" />" title=" <style>" />

Manifest institucional

8 de març 2021

La pandèmia del Covid-19 ha posat de relleu un cop més i de forma especialment punyent les greus discriminacions que la nostra societat encara exerceix sistemàticament sobre nosaltres les dones. Durant el confinament de març-abril de 2020 les dones vam manifestar en gairebé el 60% que érem nosaltres les persones que ens ocupàvem de manera principal o en exclusiva de les tasques domèstiques, tot i que la nostra presència en les ocupacions de primera línia era majoritària: 64% en venda de productes bàsics, 86% en personal de neteja, 80% en personal de serveis socials, 84% en personal de residències per a gent gran i 70% en personal sanitari i farmacèutic.

No sembla que els hàbits patriarcals en la distribució dels usos del temps pel que fa a la corresponsabilitat hagin estat afectats pel confinament, tot i que l’increment de la convivència d’homes i dones a les llars ho hauria d’haver facilitat. Els estereotips encara són ben arrelats en l’imaginari dels homes. Les tasques domèstiques, de cura de les persones dependents i de les obligacions escolars de filles i fills han recaigut majoritàriament sobre nosaltres. Les dones teletreballant i fent-nos càrrec de tot, les dones en primera línia i trobant-nos tot per fer en arribar a casa. Les dones continuem dedicant entre dos i tres cops més de temps a les tasques domèstiques i de cura, i això va en detriment de la nostra carrera professional i del nostre temps de lleure, que hauria de ser exactament igual d’important que el dels homes, i a més minva la nostra salut i el nostre benestar.

Les dades ens mostren que vam ser les dones les que vam estar més exposades a nivell de salut justament en el període de confinament més estricte. Les enquestes realitzades van concloure que en gairebé el 60% érem les dones les encarregades de la cura de les persones dependents a càrrec, i en el 64,2% de les responsabilitats escolars de les criatures durant aquest període. En el 92% dels casos també som les dones que ens agafem excedències per tenir cura dels nostres fills i filles.

És també el moment de recordar que durant el confinament es va agreujar manifestament la situació de tensió derivada de totes les formes de violències masclistes, com a conseqüència de la convivència obligada i continuada de les dones amb els seus agressors. Gairebé es van doblar les trucades mitjanes setmanals a la línia 900 900 120 al llarg dels mesos de març a juliol, de confinament i desescalada.

En general, les afectacions per a la salut i el benestar directament per la Covid19 o per la crítica situació social ha recaigut molt més sobre les dones, com també ens indiquen les dades en impacte emocional i salut mental: sentiments de por, d’angoixa i de tristor, qualitat del son, estats d’ànim, preocupacions, entre d’altres.

Cal lluitar perquè aquesta crisi no suposi un pas enrere en cap dels avanços socials que els darrers anys hem assolit, especialment a nivell de la consciència social envers la igualtat de tots els drets humans de les dones en relació amb els homes: Dret al Treball, Dret a una Correponsabilitat Efectiva i Paritària, Drets Sexuals i Reproductius, Dret a la igualtat en la Presa de Decisions, Dret a la Salut, Dret a una societat Lliure de violències masclistes.

Hem d’aprofitar aquesta crisi per consolidar una transformació social de base feminista que estronqui d’un cop definitiu els fonaments d’aquesta societat masclista i androcèntrica, en la qual els homes encara no han après a renunciar als seus privilegis perquè les seves companyes puguem viure amb les mateixes condicions i oportunitats que ells. Ens ha canviat la vida, és el moment de treure profit d’aquesta situació de canvi i evolucionar per a una transformació estructural on les dones ens puguem desenvolupar amb plena llibertat en tots els àmbits de la vida, sense les barreres androcèntriques sovint invisibles però eficaces, sense les càrregues patriarcals que s’entesten que fem nostres, sense les pors amb les quals els hi és més còmode que vivim.

Les causes de la desigualtat de gènere són les actituds i conductes encara majoritàries dels homes, abusives i aprofitades, que no respecten el dret de les dones a una societat justa, en igualtat d’oportunitats, corresponsable i lliure de violències masclistes.

Fa un any del darrer 8M, quan vam ocupar els carrers, els espais públics, per fer sentir juntes el nostre dret a ser iguals en tots els àmbits de la vida personal, social, professional i política. Enguany, potser no podrem sortir als carrers tan massivament, però igualment farem sentir la nostra veu arreu, i també farem nostres les xarxes, les impregnarem de les nostres reivindicacions perquè arribin als que tenen més poder per fer canviar les coses, perquè arribin als que es creuen els nostres amos, perquè arribin als nostres companys que no es decideixen a treure’s del tot l’embolcall patriarcal que els protegeix i afavoreix injustament, perquè arribin als que ens volen silenciar i que ens conformem en continuar a casa, aïllades i callades, perquè arribin a totes les dones que encara no han pres consciència que sovint el nostre opressor el tenim al costat, a casa nostra, a la feina, als carrers, i perquè arribin a tots els homes còmplices, que no fan absolutament res per canviar ni ells ni als seus congèneres. No es tracta que ens pregunteu en què ens podeu ajudar, sinó que penseu i feu el que us correspon com a pares, parelles i convivents. Pensar en organitzar les tasques domèstiques i de cura ens ocupa temps, que traiem de la nostra carrera professional i del nostre lleure. Tenim tot el dret com a dones a reclamar-vos i exigir-vos que feu la vostra part, amb la meitat és suficient.

Totes les institucions i agents socials han d’esmerçar-se perquè més que mai s’incorpori la mirada de gènere i interseccional en les polítiques públiques i en l’aplicació de tots els projectes de recuperació i protecció social que caldrà desplegar els propers anys, a fi que es faci efectiva una veritable corresponsabilitat paritària, mitjançant la qual es reforci de forma definitiva el fonament i l’efectivitat de tots els nostres drets.

En un moment crític com l’actual de transformació social resulta essencial garantir el canvi dels valors socials, on la perspectiva de gènere i la mirada feminista i interseccional substitueixin els estereotips patriarcals, androcèntrics, etnocèntrics i heteronormatius encara tan presents en moltes polítiques i actuacions dels poders públics i agents socials, i replicats i reproduïts de manera més o menys inconscient mitjançant el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. Cap pas enrere, totes i tots cap endavant, cap una societat d’iguals!!

La Llei 17/2020, de 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, aprovada en finalitzar l’any, ha de suposar sens dubte un important pas endavant per a la garantia dels drets de les dones en situació de violència masclista, amb la inclusió de les noves formes i àmbits que estableix, violències digitals, obstètrica, de segon ordre, vicària, institucional, i les responsabilitats en la seva aplicació tècnica i pressupostària per part de totes les administracions públiques.

La pressió que hem viscut les dones durant aquest darrer any ha estat molt superior a la dels homes, havent de combinar el teletreball amb les tasques domèstiques, amb situacions laborals més precàries i més vulnerables. Per això volem destacar les condicions extremes amb les quals han hagut de treballar les professionals de primera línia d’atenció en salut, gent gran, alimentació, entre d’altres, com també volem parlar de les dones en situació irregular que han vist agreujar-se la seva situació de precarietat, les professionals dels serveis d’atenció a les dones en situació de violència masclista, i de les dones grans que ens han deixat i totes les que no han pogut conviure i gaudir del contacte amb les seves famílies i el seu entorn més proper. Per totes elles, molt especialment, avui també ens manifestem.

Com deia la Maria-Mercè Marçal: “Dins la pell de l’onada salada/serem cinc-centes, serem mil./ Perdrem el compte a la tombada./Juntes farem nostra la nit”. Serem milions. Serem milions i milers de milions. I vosaltres, els homes, ja feu tard, molt tard!, ha arribat l’hora que us apunteu massivament en la lluita per una societat justa, on totes les dones des de la nostra diversitat tinguem els mateixos drets i oportunitats que teníeu vosaltres des del moment de néixer.

Institut Català de les Dones

8 de març 2021

22 de febrer de 202124 de febrer de 2021

NOVES MESURES CONTRA LA COVID-19 A CATALUNYA

5 de febrer de 20218 de març de 2021

DEBAT ELECTORAL D’ESPORTS

4 de febrer de 202124 de febrer de 2021

MESURES CONTRA LA COVID-19 A CATALUNYA

28 de gener de 202128 de gener de 2021

FAQs SOBRE LES RESTRICCIONS AL SECTOR ESPORTIU

3 de gener de 202122 de gener de 2021

ÈLIA CANALES QUEDA SEGONA A LA VOTACIÓ FINAL DELS PREMIS FOSBURY

La revista Fosbury presenta la 3ª edició dels Premis Fosbury 2020, una iniciativa per reconèixer la diversitat del talent esportiu català.

Com en cada edició, a finals d'any la revista presenta una llista de 43 candidates en categoria femenina i 43 candidatures més en la masculina, que opten al premi millor esportista de l’any 2020.

L’arquera Èlia Canales encapçala un any més, la llista com a candidata a millor dona esportista 2020, i arriba a la final de la 3ª Edició dels Premis Fosbury amb el seu brillant palmarès com a Campiona d’Espanya de tir amb arc a l’aire lliure individual i per equips en arc recorbat, Campiona d’Espanya de tir en Sala, guanyadora dels GP de Madrid i de Toledo, i líder destacada del rànquing estatal.

Victoria Díez, la tricampiona de pilota valenciana s'endú el guardó a millor dona esportista. L'especialista de tir amb arc Elia Canales queda segona a la votació final amb el 24% dels vots. I el podi l’ha completat la patinadora Sara Vilella, amb el 12% dels suports. Alba Petisco ha assolit la quarta posició (11%) i Ares Lahoz la cinquena (6%). Gisela Carrión, Núria Marquès i Vicky Jiménez han completat les places de finalistes. ENHORABONA A TOTES!

La primera fase de votació s'ha realitzat per votació popular fins l'1 de gener. Aquesta votació ha definit la classificació i podi dels candidats i candidates als Premis Fosbury, posicionant a la nostra arquera com a 2ª classificada com a millor dona esportista del 2020.

En la segona fase de votació, el comptador parteix de zero, i només es pot votar un únic esportista per categoria i el resultat de la votació no serà públic. Cada nit, la Revista Fosbury donarà a conèixer la distribució del percentatge de vot.

PARTICIPA-HI FINS EL 10 DE GENER I ACONSEGUIM ENTRE TOTS I TOTES, PORTAR EL TIR AMB ARC A DALT DEL PODI !

VOTACIÓ FINAL PREMIS FOSBURY

Gràcies a tothom per participar-hi!

29 de desembre de 202029 de desembre de 2020

ESCRIT D’AGRAÏMENT DEL PRESIDENT

21 de desembre de 202021 de desembre de 2020

PROCLAMACIÓ DELS RESULTATS ELECTORALS

El dissabte 19 de desembre 2020 va finalitzar el procés electoral per a l'elecció de la nova Presidència i Junta Directiva de la Federació Catalana de Tir amb Arc, per als propers 4 anys.

Amb unes altes xifres de participació per part del 57% dels clubs, els resultats de la votació van proclamar guayadora i amb un ampli suport, la candidatura encapçalada pel Sr. Antoni Mesas Escribano i tot el seu equip directiu, que presidirà novament la junta directiva de la FCTA fins al 2024.

ANTONI MESAS ESCRIBANO - President

DAVID CATALAN RAMON

M.LUZ JAVIER CAMPOS

AINA SOCÍAS ROSSELLÓ

ROSA MIÑANO MIQUEL

CARLES ABARCA OLIVÉ

VICENÇ MONGUILLOT RODRÍGUEZ

FRANCISCO JOSÉ GÓMEZ BORRÁS

MARINA LÓPEZ ARIS

DAVID JOSÉ PÉREZ SÁNCHEZ

MIRIAM MONFORT FERNÁNDEZ

Agraïm enormement a tots els clubs el seu esforç i la seva participació.

Moltes gràcies pel vostre compromís!

Federació Catalana de Tir amb Arc

Barcelona, a 21 de desembre 2020